3.2. PARTS DE LA CÀMERA

§  El sensor: s'ocupa de captar tota la informació possible de la escena. El sensor és el panell on anirà a parar tota la llum que reculli l'objectiu. Està format per píxels sensibles a la llum, i tant la mida del sensor com el nombre de píxels que el formen són importants per conèixer la resolució de les fotografies i la seva qualitat.

 

§  El diafragma: el diafragma es troba situat dins l'objectiu, i és un conjunt d'aspes que formen l'orifici per on entra la llum, les quals es tanquen o s’obren per deixar entrar més o menys quantitat de llum. Com més petit és l'orifici més profunditat de camp obtenim, és a dir, enfoquem més parts de l'escena i obtenim més nitidesa.

§  La pantalla: és la encarregada de visualitzar el resultat final de la foto. En el cas de les càmeres compactes i les evil, la pantalla també serveix com a visor.

§  L’obturador: controla el temps que el sensor esta captan la foto depenen de la llum, si n’hi ha molta tardarà menys que si n’hi ha poca.

§  El visor: és la part de la càmera que ens permet veure l'escena que anem a fotografiar. Segons el tipus de càmera pot ser diferent. Si parlem d'una rèflex, el visor és una finestreta petita per la qual gràcies a una sèrie de lents i miralls col·locats estratègicament podem veure l'escena tal com la captarà el nostre sensor a través de l'objectiu.

§  El fotòmetre: mesura la llum projectada a través de l'objectiu perquè la càmera pugui calcular l'exposició correcte.

§  La bateria: és l’encarregada de alimentar la càmera duran tot el procés de creació de la fotografia.

§  El disparador: és l’encarregat d’accionar el procés.

3.2.1 OBJECTIUS FOTOGRÀFICS

Els objectius són els encarregats de definir la imatge en el sensor de la nostra càmera i es classifiquen segons la seva longitud focal ja que determinen el tipus d’imatge que produeixen. La longitud focal es la distancia des de l’objectiu fins la imatge enfocada, quan l’objectiu està enfocat al infinit. Un objectiu de longitud focal curta de 28 mil·límetres per exemple, doblarà els raigs de llum que entren en ell, per tal de produir un augment petit i agafar major part de l’escena que esta davant de la càmera. D’altra banda, un objectiu de focal llarga necessita més llum per la seva imatge augmentada, per tant redueix la llum a un angle més petit, amplia els objectes però elimina de la imatge final gran part de l’escena que estava davant de la càmera.

Els diferents tipus d’objectius són:

§  Ull de peix: són objectius amb el major angle de visió, arriben als 180^o o més, la seva distància focal està entre els 6 i els 16mm. Aquests objectius normalment distorsionen molt les línies rectes i segueixen la circumferència de la imatge. Només les línies que passen per el centre de la imatge (línies radials) segueixen sent rectes.

§  Gran angular: normalment tenen distancies focals d’entre 18 i 35mm amb angles de visió que van des dels 180^o als 63^o. Són objectius que produeixen distorsió als límits de la imatge. Ofereixen molt realisme a les fotos ja que ho poden treure quasi tot nítid, és a dir, tenen molta profunditat de camp. Cal tenir en conte que quant més proper estigui l’objecte a la càmera més distorsionat es veurà. Normalment s’utilitzen en espais oberts com la fotografia de paisatges, per la fotografia d’arquitectura o espais interiors.

§  Objectiu normal: dóna un angle de visió molt semblant al ull humà, uns 45^o. A part no produeix cap distorsió en les línies. Normalment són de 50mm. Són els més lluminosos poden arribar a una apertura de 1.4f.

§  Teleobjectius o objectius de focal llarga: s’utilitza principalment per apropar la imatge al fotògraf, serveix per fer fotografies a distancia, per exemple la fotografia esportiva. L’angle de visió és bastant reduït, de 30^o o menys, amb unes distancies focals que van dels 70mm cap en davant. A diferencia dels angulars, els teleobjectius comprimeixen els plànols mostrant fotografies de vegades poc realistes. S’utilitzen bastant en la fotografia de retrat, ja que una de les grans característiques d’aquestes focals és fer enfocs selectius, és a dir, enfocar al model mostrant el seu rostre nítid a la vegada que obtenim un fons borrós i desenfocat anomenat efecte bokeh, així aconseguim dirigir l’atenció de l’observador on ens interessa. Les focals per retrat estan entre 70 i 135mm, amb distancies focals més llargues haurem d’allunyar-nos més de l’objecte, llavors es destina a la fotografia  de fauna salvatge.

§  Macrofotografia o objectius macro: són objectius preparats per enfocar des de molt a prop. Aquests poden enfocar fins a un centímetre de l’objectiu, aconseguint fotografiar objectes realment petits. Normalment són utilitzats per fotografia de naturalesa.

Em de saber que existeixen focals fixes com variables o zoom. Les fixes només permeten disparar a una distancia focal fixa i normalment donen molt bona qualitat. D’altra banda les focals amb zoom, no tenen la necessitat de canviar d’objectiu però no donen la mateixa qualitat que una focal fixa.