3.3. EXPOSICIÓ: OBERTURA, VELOCITAT I SENSIBILITAT

En fotografia anomenem exposició, a la quantitat de llum que rep el material fotosensible (en fotografia química) o el sensor d'imatge (en fotografia digital) perquè es formi una imatge.

En funció del grau d'exposició d'una fotografia, podem parlar de tres situacions diferents: subexposició, exposició i sobreexposició.

Ø  Subexposició: la fotografia presenta una manca de llum comparada amb l'escena original, és a dir, que rep poca llum. En poques paraules, la fotografia "està fosca".

Ø  Exposició correcta: la fotografia rep la quantitat de llum apropiada per representar exactament l'escena fotografiada.

Ø 
Sobreexposició: s'aprecia un excés de llum en la fotografia davant de l'escena retratada, per tant,la fotografia serà més clara que l’escena original.

Factors que determinen l’exposició:

En el procés de la exposició, hi intervenen tres factors essencials que són: l’apertura del diafragma, la velocitat d’obturació o temps d’exposició i la sensibilitat ISO.

Ø  Obertura del diafragma: determina la quantitat de llum que incideix sobre el sensor de la nostra càmera. Una major obertura suposarà una major quantitat de llum actuant sobre el sensor. S’utilitza aquest factor per aconseguir una major o menor profunditat de camp.

Ø  Velocitat d'obturació o temps d'exposició: marca el temps durant el qual la llum incideix sobre el sensor. Un major temps i, per tant, una menor velocitat donaran lloc a que la llum incideixi durant un període més  prolongat sobre el sensor.

Ø  La sensibilitat ISO: marca la quantitat de llum que necessita la nostra càmera per fer una fotografia, per tant una major sensibilitat farà que la fotografia tingui una major exposició.

Un altre element de les càmeres fotogràfiques és el balanç de blancs: la majoria de les càmeres digitals porten incorporat un sistema de balanç de blancs automàtic. Aquest ajusta la part més brillant de l'escena perquè aparegui en color blanc, i la menys brillant en negre. És un ajust realitzat per un programari “software” que aconsegueix una reproducció de color correcte sense mostrar dominants de color, que són especialment notables en els tons neutres (el blanc i els diferents tons de gris), independentment del tipus de llum que il·lumina l'escena. Es pot realitzar de forma contínua, automàtica o manual.